Llei d’IA: què han de fer les empreses i els autònoms des d’ara

La Llei d’IA ja s’aplica a determinades situacions de transparència, però això no vol dir que totes les empreses que utilitzen ChatGPT tinguin les mateixes obligacions. La resposta depèn del sistema, de la finalitat i del paper que té cada organització.

El Reglament europeu d’IA s’aplica de manera progressiva. El Reglament (UE) 2026/1744, conegut com a Òmnibus Digital sobre IA, n’ha modificat algunes dates i aspectes. Per a una pime, el primer pas útil és entendre quines obligacions corresponen a la seva activitat i documentar com utilitza aquestes eines.

Proveïdor o responsable del desplegament?

La Llei distingeix entre el proveïdor, que desenvolupa un sistema o el comercialitza amb el seu nom, i el responsable del desplegament, que l’utilitza sota la seva autoritat en una activitat professional. Moltes pimes que contracten una eina en seran responsables del desplegament; això no vol dir que assumeixin automàticament totes les obligacions del proveïdor.

Utilitzar IA a la feina no és suficient per determinar quines normes s’apliquen. Cal tenir en compte la finalitat, el tipus de sistema, les persones afectades i si hi ha interacció directa amb elles. L’ús personal o domèstic queda fora de l’àmbit professional d’aquesta normativa.

Transparència: avisos en situacions concretes

L’article 50 s’aplica des del 2 d’agost de 2026. Entre altres supòsits, exigeix informar una persona quan interactua directament amb determinats sistemes d’IA —com ara un chatbot—, tret que sigui evident. Aquesta obligació recau principalment en el proveïdor, que ha de dissenyar el sistema perquè es pugui donar aquest avís; l’empresa que l’incorpora ha de comprovar què ofereix el proveïdor i com es presenta a l’usuari.

També hi ha obligacions diferents per als continguts sintètics. Els proveïdors de sistemes d’IA generativa han de facilitar el marcatge llegible per màquina i la detecció de determinats continguts generats o manipulats. D’altra banda, qui publica un contingut deepfake que pugui semblar autèntic l’ha d’identificar clarament. També hi ha una obligació específica per a determinats textos generats o manipulats amb IA i publicats per informar el públic sobre qüestions d’interès públic; no s’aplica quan hi ha la revisió humana o el control editorial previstos a la norma.

Per això, no convé concloure que qualsevol text, imatge o correu fet amb ajuda d’IA sempre hagi de dur una etiqueta pública. L’abast depèn del tipus de contingut, de l’ús i de qui actua com a proveïdor o responsable del desplegament. La Comissió Europea explica els supòsits i les excepcions a les seves preguntes freqüents sobre l’article 50.

La Comissió preveu un període transitori limitat fins al 2 de desembre de 2026, però només per a l’obligació del proveïdor de marcar i facilitar la detecció de continguts generats per sistemes que ja eren al mercat abans del 2 d’agost de 2026. No és una pròrroga general per a totes les obligacions de transparència.

Alfabetització en IA: mesures adaptades al context

L’article 4 també obliga els proveïdors i els responsables del desplegament a prendre mesures per donar suport al desenvolupament de l’alfabetització en IA del seu personal i d’altres persones que operen o utilitzen sistemes en nom seu. Les mesures han de tenir en compte l’experiència, els coneixements i el context d’ús. El text vigent no exigeix garantir un nivell concret a cada persona ni estableix un curs únic obligatori.

Per a una empresa, pot ser raonable explicar quines eines s’utilitzen, com verificar-ne els resultats, quines dades no s’hi han d’introduir i quan ha d’intervenir una persona. L’abast dependrà dels sistemes i dels riscos reals de la feina.

I els sistemes d’alt risc?

La classificació no depèn només que una empresa pertanyi a un sector: cal comprovar la finalitat prevista i els supòsits de la Llei. Algunes aplicacions de selecció de personal, educació, serveis essencials o productes regulats poden requerir una anàlisi específica.

El calendari actualitzat distingeix dos grups: les obligacions corresponents als sistemes d’alt risc de l’annex III s’aplicaran des del 2 de desembre de 2027; les dels sistemes d’alt risc integrats en productes regulats de l’annex I, des del 2 d’agost de 2028. Aquestes dates no eliminen altres obligacions que puguin ser aplicables abans.

Una revisió pràctica per començar

1. Fes una llista de les eines d’IA que utilitzeu i del procés al qual serveix cadascuna.
2. Identifica qui les proporciona, qui les fa servir i si interactuen amb clients o generen continguts que es publiquen.
3. Comprova amb el proveïdor quins avisos, marcatges i documentació ofereix; defineix la revisió humana i unes pautes d’ús per a l’equip.
4. Mantén un registre senzill d’eines, finalitats, responsables i mesures, i revisa’l quan canviï el procés.

El Reglament preveu sancions màximes diferents segons la infracció. Per a determinats incompliments de l’article 50 poden arribar als 15 milions d’euros o al 3 % del volum de negoci mundial, i la Comissió assenyala que cal tenir en compte la proporcionalitat per a pimes i petites empreses de mitjana capitalització. Són màxims, no una multa automàtica per qualsevol ús d’IA.

La regulació és extensa i l’aplicació concreta pot dependre del cas. Aquest article ofereix orientació general, no assessorament jurídic; davant d’un sistema que afecti decisions importants o els drets de les persones, convé contrastar-ne la classificació i les obligacions amb assessorament especialitzat. Pots consultar el Reglament d’IA, la seva modificació Reglament (UE) 2026/1744 i el nostre servei d’intel·ligència artificial.